lunes, 13 de febrero de 2012

Ser o estar, aquesta és la qüestió

El 38º Congrés a Sevilla va deixar tres nous noms al capdavant del PSOE. A Manuel Chaves, José Luis Rodríguez Zapatero i Pepe Blanco els substituïen José Antonio Griñán, Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Valenciano a la presidència, secretaria general i vicesecretaria respectivament. Entre les moltes diferències que el canvi implicava n'hi ha una de rellevant en el plànol comunicatiu: cap dels tres principals responsables de l'executiva anterior tenia compte a Twitter mentre els tres màxims responsables de l'executiva actual en tenen. Però a twitter no n'hi ha prou amb estar-hi, s'hi ha de ser. En són conscients Griñán, Rubalcaba i Valeciano?

D'entrada, Griñán ja avisa en el seu perfil que es tracta d'un compte que no només gestiona ell mateix si no que hi haurà publicacions del seu equip, un punt positiu per ell per la sinceritat i la transparència. A canvi, en perd dos perquè la biografia és impersonal (només hi ha informació institucional) i, a més a més, incompleta (tots sabem que és el President del PSOE però la Bio no ho reflexa).
Quan entrem a veure les publicacions al detall notem que:
  • Hi publica regularment. Mai deixa més d'un dia entre publicacions i en fa de 2 a 5 per dia.
  • Barreja informació institucional i d'agenda pròpia amb certa reflexió pesonal. La reflexió sempre és molt política i, es podria arribar a dir, pancartera. Es respira un cert aire d'impersonalitat.
  • Hi ha pocs Retweets i poca interacció. Mai llança preguntes als seus seguidors. No hi ha debat.
 Gràcies a la marca RbCb podem distingir els tweets personals de Rubalcaba

El compte de Rubalcaba, a diferència del de Griñán, té el fons personalitzat i la biografia està actualitzada (aquí sí sabem que es tracta del Secretari General del PSOE). Com en el cas de Griñán, també ens informa que es tracta d'un compte compartit amb el seu equip. 
Entrant a veure les piulades, veiem que n'hi ha de quatre tipus:
  • Signades RbCb. Són les piulades que fa el propi Rubalcaba. Són reflexions més personals, en primera persona, com la de la imatge.
  • Publicacions amb cometes. Paraules textuals de Rubalcaba en intervencions públiques que el seu equip va publicant al mateix temps de la intervenció.
  • Retweets. Només es fan RT de publicacions del PSOE o d'informacions auto-referencials.
  • Conversa. L'equip de Rubalcaba (sabem que és l'equip perquè les publicacions no estan signades) es preocupa de mantenir viu el diàleg i, més important encara, de fer escolta activa i útil.
Un exemple d'aquest mateix divendres: dos usuaris es queixaven que els estudiants encara no han cobrat les beques d'aquest curs. L'equip prometia trametre la queixa als responsables d'educació del partit perquè fessin el seguiment necessari de la qüestió.

   
Aquest és un gran exemple de bon ús d'un compte de Twitter per part d'un responsable polític (o del seu equip). El compte no ha de ser només un altaveu d'idees, que també, si no que ha de ser útil no només pels interessos del polític si no de tots els usuaris.

    
El d'Elena Valenciano és l'únic dels tres comptes que és netament personal. Tant la fotografia (la més desenfadada de totes) com la Bio són les menys institucionals, tot i que també hi apareix el càrrec. És la més descriptiva a nivell personal i no parla en cap moment d'un equip que l'ajudi a gestionar el compte. És la ùnica dels tres que enllaça al seu blog personal (Griñán ho fa a la pàgina de la Junta i Rubalcaba a la de la seva candidatura a Secretari General del PSOE). Cal dir, però, que el blog té una mitjana d'1,5 actualitzacions al mes.
Pel que fa al contingut de les piulades:
  • Hi ha opinió personal sobre temes diversos, no només polítics si no d'actualitat en general.
  • Valenciano no fa gairebé mai RT de tipus institucional, però sí en fa d'altres usuaris.
  • Hi ha un alt grau d'interacció amb altres usuaris. De fet és la interacció el que omple el seu TL.
 En general, cap dels tres perfils són perfectes, però ja és un grandíssim avenç respecte l'executiva anterior. Alguns aspectes són millorables però en un moment on la credibilitat de partits i polítics ha sofert una gran davallada, uns perfils ben gestionats poden ajudar no ja a convéncer a nous votants si no a acostar la classe política als ciutadans, que bona falta fa!.


Anna-Belén Avilés

No hay comentarios:

Publicar un comentario